ca es

Petites grans històries

EL MISTERI DELS BITXOS PICANTS

Era principis de juliol del 2015. La família estava il•lusionada amb la possibilitat de tornar a cultivar l’hort, abandonat des de feia tres anys, quan l’avia, que n’era la seva ànima, s’havia posat molt malalta.

Entre llavors, planters, mosquits i picades de vespes, tot anava com una seda, fins que a la mare se l’hi va acudir la idea de cultivar uns bitxos picants molt grossos.

Amb molta cura i il•lusió va plantar llavors en testos petits i els va col•locar en fila, arran de la paret del pati de casa, per trasplantar-los a l’hort quan arribessin a certa alçada.

La mare cada dia els mimava i feia goig veure com creixien. Eren unes quinze plantes, aproximadament.

Uns dies més tard, el primer planter, de dreta a esquerra era mort. Quina pena, però no passa res, encara n’hi havien molts.

Dos dies després, el segon, en el mateix ordre, també era mort ! Mala sort.

I així, a cada dos dies la mare amb tristor trobava una planteta morta, i sempre en el mateix ordre, en fila, com quan es juga de fer caure peces de dòmino.

Era tot un misteri. La mare no tenia cap idea del que podria estar passant amb els planters. No havia canviat res. El regat, el sol i l’ombra hi eren a la mida justa; no hi havia cap senyal de fongs o de qualsevol altre malaltia; ni de cargols o llimacs, res !

Uns dies més tard, quan només quedaven vives quatre plantes, la mare va escoltar les rialles d’en Maurici, que venien del pati. Unes rialles que s’encomanaven. Encuriosida, va anar a veure quina cosa tan graciosa el feia riure d'aquella manera.

Però, el que va veure la mare no l’hi va fer gens de gràcia: En Maurici, rient pels descosits feia pipi a sobre de la que seria la seva propera i última víctima, la quarta planta.

Misteri resolt: El trapella les matava amb pipi, d’una a una, d'amagatotis.

Bé, ni tot estava perdut. Al final la mare encara va poder salvar tres plantes, de les quals va collir una vintena de bitxos.